Poema 50
Artista: Marta Castells i Sans
Tècnica mixta, 20 x 28 cms., 1996
| Recita: Ramon Balasch |

Entreforc
I si ara fosc i sol i adust
només pel tacte em reconec
i em palpo tot i sé que visc,
quin foc m'arbora i em sosté?
de quin pou vinc i a quin pou vaig?
Faixat amb vent i ungit amb rou,
per l'espitllera de la nit
sotjo els amants de tot arreu
i em reconec en cada arrap.
Desmesurat i quasi mut
m'inscric camins damunt la pell,
xifres, enigmes i desigs
i noms de noies i de mars.
No he desertat la solitud,
l'ombra de mi que resta en peu
i arrela i creix a ple sorral,
però pel flanc d'aquest eixut
em solco tot a cada gest,
ara que fosc i sol i adust
només pel tacte em reconec
i em palpo tot i sé que visc.