Pintures a l'entorn dels poemes de
Miquel Martí i Pol

Recita: Laia Alsina

I recordar no és viure

Ara recordo els blaníssims capvespres,
els capvespres d'espígol i lluernes,
quan, eixint del cinema, passejàvem
pels afores del poble i ens junyíem
-passa'm el mot, si et plau- per la cintura
i ens besàvem i tot, entre silencis,
empegueïts de tanta gosadia.
Ara ho recordo clarament i freda
-no hi puc fer més- i et veig els ulls tendríssims
i et sento panteixar, poruga i dòcil,
però ja no em recorre l'espinada
aquell clafred d'aleshores, ni trobo
la rodonor dels pits a les mans. Ara
ordeno mots: un joc, un exercici;
i sóc plàcidament feliç, tal volta
profundament feliç. Ara les venes
se m'han endurit tant que ja no em sento
batre la sang. Ara només recordo.
I recordar no és viure altra vegada.