Pintures a l'entorn dels poemes de
Miquel Martí i Pol

Recita: Ramon Balasch

"T'escric amb neu, ..."

T'escric amb neu, Miquel,
amb tinta blanca,
arraulit i poruc
com un pardar;
més que sol, solitari.
La neu, Miquel,
se'm fon al moll dels ossos
i et parlo del que veig,
ben poca cosa,
des d'aquest racó estricte
de mi mateix, Miquel,
que, dia rera dia,
es redueix i em tempta.
Tinc la sang freda
com la neu, Miquel;
no s'escalfa amb paraules
i ja no em queda a penes
res més que això. De quina
profunda nit
ens fan pouar l'aurora,
i que fred que és el vent
a dins de casa.

No escric, Miquel,
diguem que confegeixo
tot un passat lentíssim,
remotíssim,
que és, per escarni, lúnic
futur que tinc a mà.
Miquel, envejo
qualsevol cosa fàcil i senzilla,
però tot m'és defès,
puc mirar endins només
i els ulls se'm clouen
ni cansats ni vençuts.
No em quedes sinó tu,
Miquel, germà,
i aquesta neu a fora,
fred sobre fred,
buit sobre buit,
silenci,
i el poc espai de mi
que em resta per recórrer.