Poema: 033
Artista: Fina Belmonte
Tècnica mixta, 20 x 28 cms., 1996
| Recita: Laia Alsina |

"Quina poca remor ..."
Quina poca remor aquesta vida d'ara
amb flors de pedra i les barques varades.
Quina poca remor, quina mort lenta.
Si encara fos el temps dels galls a les terrasses
i de les dones als portals, podríem
assajar novament d'esbatanar finestres,
d'abandonar aquest corredor sinistre,
d'estimar-nos amb fúria,
de matar el drac de les set testes
i alliberar princeses.
Però ens hem tant empenyorat la hisenda
que el vent, si en fa, ja només ens esbulla
la punta dels cabells,
i l'enyor, fet i fet, ha esdevingut
un luxe inútil.
Quina poca remor aquesta vida d'ara.