Pintures a l'entorn dels poemes de
Miquel Martí i Pol

Recita: Gemma Torrents

Joan

Joan

Joan, ja no podreu fermar més el cavall
als marronyers del pati
ni tornareu a menjar sopes oloroses
per esmorzar,
a la fresca del soterrani.
Enyoradís com sou,
de ben poc us valdrà
cloure tossudament els ulls
o entaforar-vos borra a les orelles.
Els primers temps són durs:
rosega el corc de la tendresa
i el cap fa un so opac, com una carabassa.
Joan, llesqueu el temps amb cura,
amaniu-lo poquet,
rosegueu-ne les crostes
amb seny i paciència
i ompliu-vos les butxaques de palets,
que el vent no us arrabassi.
Tot és no-res, Joan, ja ho diu la dita.
No us detureu davant de cap mirall,
tanqueu bé les finestres i les portes;
i si encara us lleveu algun matí
amb els muscles suats,
fregueu-vos les aixelles amb colònia.
Tot és no-res, i ells pla que se'n refoten!

Pintura anterior

Entrada a l'exposició Índex de pintures

Pintura següent