Poema: 023
Artista: Glòria José Domènech
Tècnica mixta, 20 x 28 cms., 1996
| Recita: Ramon Balasch |

"Al capdavall
els mots ens afeixuguen ..."
Al capdavall els mots ens afeixuguen,
ens corben les espatlles i ens sotmeten
a la incerta bellesa dels conceptes.
Mira, no és gens difícil.
Pots reprendre la tarda
mot per mot i afegir-hi
fórmules que t'allunyin de les coses
i et facin, lentament, inabastable.
Pots dir: «l'ombra benigna
dels arbres», «la solemne
quietud de les pedres», «la profunda
presència del riu» i, així, pensar-te
deslliurat de la nosa
de la gent i del temps.
I tu, entretant, on ets?
Cap d'aquests mots
no et conté i és debades que t'esforcis:
no ha pas mudat el ritme
i la gent neix i creix i estima i mor,
les tardes són les coses
i el batec de la sang i les paraules
concretes: arbre, terra
i, sobretot, la gent que les habiten.
De res no et servirà salvar l'esperit
si perds el cos en inútils miratges.