Poema: 002
Artista: Jordi Huguet Maroto
Tècnica mixta, 20 x 28 cms., 1996
| Recita: Imma Pulido |

Collarets de llum
quan la tarda fina;
si el rostoll s'adorm
tot és de joguina.
Un estel petit
obre l'ull i parla:
-¿On serà l'amor
que no puc trobar-la?
-On serà l'amor?
-fa la Lluna bruna.
L'he cercat pertot,
que n'estic dejuna.
I l'amor ocult
entre satalies
riu que riu content
de ses traïdories.
Collarets de llum
quan la tarda fina;
si el rostoll s'adorm
tot és de joguina.