L'olivera

No has vist fruitar cap arbre tan antic. El tronc balmat i tort i ple de nusos és vell com el mot que pronuncies. Però l'escorça perdura i sobreviu. Des de la terra, sota el Sol, enlaira branques de fulles que grisegen, instaura una ombra clivellada. Es beu la llum a glops de temps daurat i engendra olives perquè en ragi la llum com un retorn de mel i mar, lluent com una pell, com una escata fina. El gest serè de l'arbre que rebrosta contra el vent; dins el vent, la bellesa esculpida per una mà de terra i de memòria. Carles Duarte

Pàgina inicial