Els cims de les muntanyes

Una noia amb el braços enlaire simbolitza els cims de les nostres muntanyes. El seu pit és generós. Els plecs, ondulants i sinuosos, descendents volen recordar les aigües que baixen pels cingles i que, en arribar al pla, donaran vida.

   

El crit mineral,
els cims que fereixen l'horitzó,
la terra sobreeixida contra el cel,
la residència blava de la neu.

L'estany estès,
la llàgrima que s'obre,
la vall humida per on s'escola el riu,
una pluja perenne,
la terra líquida,
un cos fèrtil de dona
dins la pell vegetal
que el temps fecunda,
verda de vida;
duu a les entrtanyes,
fins el mar,
la veu de l'aigua.

Carles Duarte

Pàgina inicial