DE TANT SENZILL NO T'AGRADARÀCansat de tants de versos que no fan companyia -els admirables versos de savis excel·lents-, i de mirar com passa l'emperador tot nu, i del gran plany del vent, aquest vell adversari, i de l'excés de mi, sense missatge, ara us diré, amb paraules ben clares, amb crit elemental, lluny d'artifici, que vull només parar-me en el camí, ja decantat amic de l'última injusticia, i ajaçar-me per sempre, sense recança, mort, damunt la bona terra. |
|
